PRETTY LIGHTS # 1 : IF I COULD FEEL AGAIN

Hitazo downtempo de Pretty Lights,marca de la casa.Demostra continuament que la música de tranquis no té per que estar exempta d' una certa èpica.Gloriosa.

BREATH OF LIFE

Un dels hits més prodigiosos del electropop mundial.Un alè de pura vida made in Erasure per a tots vosaltres.

HOURS

I ja tocava ficar aquest absolut hitazo de Tycho.Una de les millors peçes de la història de la música electrònica,sens cap mena de dubte.Gaudiu d' aquest surf galàctic on t' hi podries passar hores ;-).

ONE MORE TIME

Memorable i divertida mixtura gabba i happy hardcore molt pròpia de meitats dels anys 90 que és on s' engloba.Tot un himne ple d' energia.

CORENIVAL

Això es el que enten Ophidian per cara B o descart per a algun dels seus albums.I  jo dic que s' equivoca i que es un geni i que aquesta val molt més que moltes dels que posa com a cara A.I es que Ophidian sempre amaga sorpreses.

RESIDENT

Un dels millors temes de Herbert i de tota la música House es aquest Resident,simpatiquissima creació deep realitsada amb molta classe.Meravellosa e immortal.

BEAT FASTER

La Coles (llegeixi's castellanitzat que es mes divertit :P) ens regala un excelent tema deep per acompanyar totes les nostres travessíes a les altures.Amb un vol de primera classe,es clar.

I THINK I CAN

Una pura genialitat made in Animal Collective.I alhora una obra mestra de la música pop tot i el seu enfocament experimental.

FATTY BOOM BOOM

Glòria grime de la mà dels divertidissims Die Antwoord.¡Yippie kayei maRRafaka!!!!

VOODOO PEOPLE (PENDULUM REMIX)

Subidon Maximus amb aquest excellent remix drum'n' bass del hitazo de Prodigy.

THE DRUMS DOWN BY THE WATER

Un altre classicote de The Drums (i van).De factura sencilla però expressivitat impecable.Com ha de ser!

GHOST TONIGHT

Chairlift no només es defensen amb el seu famós Amanaemonesia sino que guarden altres meravelles en la seva caixa de sorpreses.Coses com aquesta ,per exemple...Genialitat desmesurada.

ORO Y SANGRE

Una altre de John Talabot.És una passada.

HONEY HONEY

Increible joia de la bona de Feist,pura sensibilitat femenina que fa vibrar l' anima de qui tingui un minim de idem.Joia,repeteixo.

THE DRUMS # 6 : IN THE COLD

Absolut temazo de The Drums en la seva ona més fosca i melancòlica.Poques cançons expressen tant en tres minuts i mig.

ART OF ALMOST

Super creatiu treball de The Wilco on passa quasi bé de tot.Un viatge musical en tota regla.

MI CORAZÓN (DOLLKRAUTS REWORK)

Un dels remix més creatius dels últims anys es sens dubte aquesta joia retreballada per Dollkrauts.Total creativitat per a aquest excelent i quasi bé inclassificable remix d' exquissita factura minimal,però minimal discret que es el que més mola.No tinc gaire idea de com classificarlo així que s' accepten suggerencies!

OPIUM EATERS

Bona musica industrial en la seva facció més Rythmic noise que en aquest cas té una sonoritat bastant cinemàtica.Musica molt interesant de la mà d' Hyena ,un artista potser poc conegut però de probada qualitat.

THE BIRDS PT 1

The Weeknd ha reformulat totalment el r'n'b de tota la vida i la prova es ,entre altres,aquesta cançó tant bona.Molta anima!

OPEN (UPSIDE DOWN)

Aquest video es molt especial.És sencillament una improvisació de violí per sobre d' un tema de ....mainstream hardcore (vamos, hardcore electrònic comercial, per a que m' entengueu).Jo ja vaig vaticinar fa temps que passarien coses com aquesta,que el hardcore gabber i tots els seus derivats estan d' alguna manera infravalorats  i no s' aprofiten prou les seves enormes possibilitats.I aquest video ho demostra plenament.El nano aquest té molt de futur ja sigui de violinista o ¿perquè no? d' innovador productor hardcore.Genial.

RUNABOUT (DJ'S CRAZE'S CARRIBEAN REFIX)

Divertida reinterpretació d' un tema del grup d' electropop Little Dragon.Comercial però efectivissima.I això es del que es tracta.

BLEACH + PENICILIN

Així acaba el disc que han firmat els flamants nous productors Benjamin Damage i doc Daneeka que per cert es de notable alt com a minim.Es diu They!live i es una manera d' acabar,com deiem, que definitivament deixa ganes de mes.

DROP CAGE

Ritmes molt originals (i foscos) de la mà de Nguzunguzu que s' estan convertint en referència de la Bass music mes innovadora.Disfruteu-la tot i que malauradament no l' he trobat sencera.

Més aquí: Nguzunguzu

YOSI HORIKAWA # 4 : LETTER

Creativitat electrònica al màxim nivell de la mà d' aquest geni de la ídem que es Yosi Horikawa.Per volar i deixar volar la imaginació.

EVERYTHING TO GAIN

A Fischerspooner no només els recordarem per el seu mític megahit Emerge sino que també per temazos com aquesta everything to gain.Perfecció (electro)pop.

THE END OF THE ROAD

The End of the Road es una passada de temazo de la parella de productors In Flagranti.Es una mescla exquissita entre electro i nu-disco que fa servir sons molt 80's però alhora força undergrounds aconseguint que no paris de ballar gaudint de la experiencia durant els ben bé 10 minutets que dura la joia en qüestió.Com a curiositat dir que especialment la linia de baix em recorda a les de les tipiques pelis de spaghetti-zombies que es prodigaven tant per Italia allà per la decada dels 80 (pel.lis de directors com Lucio Fulci i similars.)I quina ha sigut la meva sorpresa quan al veure el videoclip original, la seva estètica i concretament les seves imatges m' han recordat precisament a  les de l' inici de Nueva York bajo el terror de los zombis un classic del esmentat mestre Fulci.Ah! el poder evocador de la música! XD

VIVA LA REVOLUTION

Quan encara no existia el happy hardcore s' escoltaven artefactes sonors com aquesta peça.Es molt més innovadora del que molts s' atrevirien a reconeixer i encara ho es més si es té en compte que han passat ben bé 20 anys des de la seva creació i encara segueix funcionant bastant adecuadament.A part,es força divertida e inclus evocadora pastillisticament parlant :P.Els productors/deejays que van crearla son ,de fet, dos personatges que es farien ben aviat força famosos en la escena hardcore d' aquella epoca: els exitosos Charly Lownoise and Mental Theo que un any mes tard o aixins arrassarien amb happy hardcore del de debò.

THE MACHINE

Però per a autentica musica máquina ( i no em refereixo al estil sino al esperit) aqui us deixo amb aquest monstre que inaugura la etiqueta de Industrial Hardcore  i que sent una peça ben contundent de hardcore downtempo asfixiant i ben bé trepanador, sap ser alhora continguda e inteligent cosa que s' agraeix i molt i més en aquest estil tant donat als excessos.Només per a Terminators de la pista de ball.